Lideratge efectiu i afectiu

 

        Parlem de lideratge?

        Què és el lideratge?

        Quins models de lideratges hi ha? Quins són vàlids?

        Quins feim servir més sovint?

        Supòs que una de les primeres feines és pensar amb prou sinceritat i autenticitat en com 
        exercim cadascú de noltros el lideratge, i sé prou conscients d'allò que segurament feim 

        malament, molt sovint perquè tenim tendència ser massa servidors (i pot ser un perill per-

        què així no ajudam els companys), o a ser massa transformacional (i perdre de vista el dia

        a dia dels companys que ens han d'acompanyar en la transformació o el canvi).

        Ha estat interessant aturar-se a pensar... i proposar-se també canvis. Clar que sé quin model

        de lideratge voldria tenir més desenvolupat, però sovint el dia a dia de la feina, no sé si sempre

        però especialment en un curs com aquest no et permet ser gaire estratega: costa aixecar la vista d

        de les feines constants que has de resoldre cada dia per mirar més enfora, com caldria; o no et 

        permet tenir tot el coneixement que voldries de la realitat dels companys, quan cada vegada costa

        més tenir temps de sortir del despatx,...  És difícil, però també tenc clar que el perfil és personal.

        Tots portam la nostra motxilla personal d'aprenentatges en els diversos àmbits de la nostra vida

        i és a a partir d'aquí que desenvoluparem el nostre estil de lideratge. I també supós que de                       l'equilibri que aconseguim dependrà que la nostra experiència a la direcció sigui una o una altra.

    

        

        I quines són aquestes característiques personals que inevitablement posarem en marxa? Moltes,
        i també les nostres competències emocionals: l'empatia, l'autenticitat, per exemple.

    

        Ja fa anys que vaig decidir formar-me en aquest àmbit, coincidint en la posada en marxa, acom-

        panyant a dos companys magnífics, de l'Institut per a la convivència i l'èxit escolar. Una proposta

        que va començar amb tres persones... D'aquella experiència vaig aprendre moltes coses, vaig

        tenir l'oportunitat d'organitzar la primera formació de formadors per al Servei de mediació escolar

        a les Illes, de tenir accés a compartir experiències amb companys de tot l'estat i de reforçar vin-

        cles amb una de les persones que més en sap i que és més generosa amb els seus coneixements,

        les seves propostes i la seva feina: en Vicenç Rul·lan. De la seva mà vaig començar a formar part

        de l'Associació de Pràctiques Restauratives, i he fet formació sobre, per exemple, comunicació

        positiva al meu claustre.

        Molt sovint els companys, com així va passar a la formació, comenten que l'expressió positiva o 

        l'escolta activa és més fàcil per a qui té una certa predisposició, o qui ho duu de "sèrie" i és possi-

        ble, però també que se pot aprendre. I el que és clar és que la comunicació afectiva canvia com ens

        sentim perquè facilita l'equilibri i la connexió entre el que sent, com me sent i com m'exprés. I 

        això és la clau de sentir-se bé. Una vegada que ho saps, no tornes enrera.