Gràcies

 

Mentre caminava ara vora la mar pensava en aquesta darrera entrada de la Carpeta d'aprenentatge. La reflexió final, que en realitat no és final, per mi pràcticament és començament.

El primer pensament és d'agraïment a qui m'ha fet el millor acompanyament d'aquest començament de curs de vertígen, de tantes coses noves, de tanta responsabilitat.... Gràcies a Miguel Ángel i Toni principalment i també gràcies Caterina, Ricard,Vicenç, Iñaki,.... i a tots els companys de curs. És ben cert que som éssers socials (tot i els episodis de misantropia que tots podem tenir...),per tant, l'acompanyament en l'aprenentatge és fonamental. 

Quan pens en el curs, en la direcció del centre,... no puc deixar de sentir això de la síndrome de l'impostor. Està ben clar que no som gens original en les meves sensacions perquè fins i tot tenen un nom. Què hi faig jo a la direcció del centre? Hi ha moltíssimes coses que no sé, massa coses per fer,... Me veig a mi mateixa com un d'aquests artistes de circ que fan rodar plats damunt pals per tot l'escenari, i corren d'una banda a una altra per fer-los voltar i que no caiguin..... Les jornades al centre són un no-aturar, cada dia poden sorgir problemes, sorpreses que has de tractar deixant de banda allò urgent que t'havies proposat fer.... I de vegades cau un plat!! 

En aquest dia a dia sovint estressant i d'altres simplement ocupat, tendré temps per pensar més enllà? per ¿liderar? ¿dirigir? una línia de treball de centre? I podré realment fer aquesta feina més enllà d'anar resolent problemes diaris o enviant a temps els documents que em demanen?

Em preocupa que el despatx sigui un forat negre que et lleva el temps de ser als passadissos o a la sala de professorat per xerrar amb els companys, per ensumar la vida del centre i el guix... Però quan un company o una companya ve a contar-te alguna cosa que li preocupa o per demanar-te un consell... penses: potser sí que ho podré fer.

En fi, la reflexió final és que això acaba de començar. Totes les eines que ens heu donat són fantàstiques, sobretot el fet de coneixer-vos i pensar que si tenim un dubte, si necessitam una guia, podem comptar amb voltros. Però la feina diària al centre és l'aprenentage més significatiu. I aquí estam... 

Moltes gràcies